dijous, 19 de novembre del 2009

Prejudicis errònis

Avui, un de molt petit m'ha donat una bona lliçó. Eren prop de dos quarts de vuit del matí quan el Xip, el meu gos, s'avançava cercant noves olors pel trist passeig de la via que tenim per Vilafranca. Despuntava el dia però l'enllumenat il·luminava el carrer encara mig enfosquit. Una petita brisa freda es ficava pels plecs dels guans i del coll fent sentir la tardor a flor de pell. Uns metres més avall, just on encara aguanta una de les belles fonts Vilafranquines, un home de 60 llargs descansava sobre la pedra freda d'un banc. I davant seu, just a la valla de la via, un petit gos, de pota curta, pèl marró mig enremolinat... i deslligat.

El primer pensament que em ve al cap és: -Suposo que l'aguantarà quan m'acosti amb el gos? - Una resposta que es s'ha fet palesa amb un altre gos que venia del fons de l'escena. El petit gos ha sortit disparat, però com que l'altre (un pastor alemany) era petit d'edat, he pensat que no hi ha hagut enfrontament.

Deixem-ho clar. La meva experiència amb gossos petits han estat de diverses classes, que es van sumant:
1. El gos és una mitja puça peluda que no sap fer res més que bordar, grinyolar i emetre uns sons terriblement estridents.

2.
Una altra situació és similar a la primera amb l'afegit de que el gos està deslligat i l'acompanya un amo (llegir genèric) que, sense cap mena de vergonya deixa l'animal deslligat davant d'altres gossos. I sense pressa deixa que el seu gos s'acosti amb aires de prepotència i amenaçadors a un altre gos.

3.
La següent situació afegeix un comentari poc afortunat de l'amo (recordeu, genèric!) on t'atziva, sense pudor i amb tota la cara del món: - Nen! Agafa aquest gos eh?! Que no mossegui! - o sinó un - Agafa bé el gos, que és més gros!. Vaja, que et venen ganes d'escupir un "Vagi-se'n a cagar a la via" (mai més ben dit!)-

4.
Però el millor dels millors (com dirien a l'APM) és la situació (aquest cop és única, només m'ha passat un sol cop) que vaig viure al Parc Tívoli on jo anava amb dos gossos: el Xip (que aleshores tenia prop de 6 mesets) i el Taro (un pataner de 2 anys). Travessava de punta a punta el Tívoli cap a la plaçeta dels Boters quan va venir disparat un gos petit, blanc, de pèl arrinxolat, bordant (evident!) i deslligat! Aquell gos, en un moment donat va mossegar a la cara del gos gran (el Taro) deixant-li una petita marca sobre l'ull que encara avui se li pot veure.

Ep! Amb totes aquestes l'amo (és diu Quim i és del 85 o 86) estava davant mirant's-ho!. El petit gos seguia bordant i jo intentava contenir els meus gossos. Quan el molt desgraciat va intentar mossegar al petit... doncs, el gran va fer les seves funcions i se li va tirar a sobre (amb la boca oberta és clar). En aquell moment vaig utilitzar el meu peu (mans ocupades per dos grans gossos) per apartar el petit fill de la gran **** per evitar que sigués devorat pel meu gos. Llavors l'amo va reaccionar, dient-me de tot i més perquè havia "xutat" el seu gosset (ull! Jo portava espardenyes sense veta).

Vaig marxar i dies més tard aquest amo (recordeu que es diu Quim i viu a prop del Tívoli) em va agafar pel carrer i em va amenaçar que m'apallissaria perquè el seu gosset (l'únic que va mossegar!) estava al veterinari, mig mort, per culpa de la meva "patada" (segons la seva versió).


Tornant al tema, ara ja saber perquè no m'agraden aquestes bèsties petites. Doncs bé, he baixat del passeig i m'he posat a l'altre costat del carrer per evitar el gos, però al tornar a entrar més avall, el gosset ha sortit disparat cap al Xip. Jo no he fet res, m'he limitat a aguantar (també perquè el Xip acabava de deixar-me un regalet).

El gosset ha fet un parell de grunyits però de cop, estaven tots dos quiets sense dir res, olorant-se i movent la cua. Moments més tard, el gos petit estava amb les potes del davant recolzades al pit del Xip per poder arribar al morro, jeje. Llavors ha arribat l'amo, educat, tranquil, ha agafat el gos i ha seguit el seu camí.

Llavors he pensat que aquell gos era ben maco i molt educat (com l'amo!). I també he pensat en els prejudicis que havia tingut, en la tensió que m'he generat per un prejudici a una situació.

Aprenem-ne. Els prejudicis no són gaire bons.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Yo me mondo, jajaja!

Castellà per prescripció mèdica? xD


Pels del Facebook: http://www.youtube.com/watch?v=ey_uzcBYjrA

dijous, 27 d’agost del 2009

Festa Major 2009

Ja està. La Festa previa s'ha acabat. Després del Sopar de Caps de Ràngers, el concert al Noi-Noi amb la Banda del Drac i el Figatrònic, podem donar per tancada la prèvia a la Festa Major d'enguany. Ahir, amb la penjada d'estelades va començar un any més el període de Festa més gran de l'any; 7 dies de festa non-stop.

Per cert, la penjada d'estelades cada any millora substancialment. Ahir van presentar una Guita que estava molt currada. Es veu que el cap de la Guita l'ha fet una tal Blanca que és una escultora que també va construir el Xilé del BalldeFoc. Molta festa, gralles, guita, els SexesFoc de Sant Cugat i el segadors! Això sí que mola!

Tanmateix, van tornar a apareixer els dos feixistes de torn que van cremar una bandera espanyola. Personalment no hi ha gaires actes tant repudiables com aquest. Sobretot perquè a mi em rebentaria que algú cremés la senyera símbol de la meva terra. Però vaja, així són aquests antifeixistes superguais. Nota mental: Molt punkis però no saben cantar els Segadors.... que era un xiuxiueig en la llunyania. Molt de puny alçat però poca cosa més.

I després vam passar a l'ajuntament a veure una mica de castells! Si tot va com ha d'anar, tindrem un Sant fèlix dels millors, jeje!

Comencen els concerts nit rere nit i actes i més actes dia rere dia. Per fer boca avui tenim la presentació del nou ball de bastons i un concert a la plaça Jaume I, i demà pregó i concert amb Getrudis i Manolos. Uooooo!!!

Visca la Festa!

diumenge, 23 d’agost del 2009

Vacances

Ja ho deia jo que a l'estiu no toco el portàtil; i el blog n'és un exemple. Els últims anys m'ha passat que durant el curs lectiu he actualitzat amb regularitat el blog mentre que a l'estiu no. I no vol dir que no tingui coses a dir o que no em passin coses... que de fet és al revés. Crec que simplement és perquè no utilitzo l'ordinador per poca cosa més que escoltar música, mirar correus electrònics i riure amb algun vídeo del YouTube. O potser és que fa massa calor per estar tancat a l'habitació?

Si he de dir la veritat, aquest any ha estat falta de temps. I que consti que no és una crítica. Em molen molt aquests estius a tope que no pares ni un moment i que després resten al record d'un gran estiu. Començant pel Casal d'Estiu, empalmant amb les festes majors dels pobles i acabant amb la Festa Major seria, evidentment, un estiu normal per a un vilafranquí qualsevol. Però no acaba aquí la cosa...

Tot va començar amb el concert de Manu Chao a Mataró. Quina festa, quina gresca.... i què coi! Manu Chao tio! Únic concert a l'estat Espanyol.... uuuuh i jo hi era! Però això era un 4 de juliol. I el dia previ i posterior a aquest concertàs també hi havia el ViJazz. Un Vijazz que divendres va ser normalet... però que diumenge vam començar a les 6 de la tarda i vam acabar massa tard (però massa!). I l'endemà tots a treballar eh! Que no hi ha excusa.

I després va venir el Calima! Amb D'Callaos i molt més. No tinc fotos del Calima però sí del Concert de Manu Chao on també vam poder gaudir de D'Callaos en un megaescenari i una pila de caps i peus.

Acabat el Casal d'Estiu arribava el mes que esperava amb candaletes: l'agost i els camps d'estiu. Però abans.... m'esperava una muntanyota de 3.404 metres: l'Aneto. Oh hi tant que vaig arribar al cim! Amb grampons, piolet, ulleres i anorac, però pels meus ****** que arribaria al cim.

I després, de campaments! Oh que bé!! Primer amb els llopiels, a fer unes prèvies abans de marxar amb els meus estimadíssims caps i nens i nenes cap a Gósol i el magestuós Pedraforca que ens esperava allà, just al costat del terreny. Això sí, va ploure el que no ha plogut en tot l'any a Vilafranca. Vam muntar plovent, i va seguir durant un parell de dies més. La resta.... pluja de 6 a 8 del vespre; sistemàticament cada dia dels campaments. Però vaja, això no va fer que entre caps i nens i nenes convertíssim aquests campaments en un dels millors i que recordarem durant molt anys per totes les anècdotes i perills que vam passar...

Pujant al Pedra...

I baixant-lo...

I jo estic aquí, davant l'ordinador, passant molta calor just abans de dinar, esperant amb molt de desig que s'acosti aquesta Festa Major!

Que ja sento soroll a gralles entonant el toc d'entrada a la plaç....

Ui, em truquen al mòbil!

dimarts, 23 de juny del 2009

L'escoltisme




“La vida a l’aire lliure és el veritable objectiu
de l’escoltisme i la clau del seu èxit”


Referència: BADEN POWELL, Robert. Fundador de l'escoltisme i el guiatge.

diumenge, 24 de maig del 2009

El nombre de la rosa




"La risa mata el miedo, y sin el miedo no puede haber fe;
porque sin miedo al diablo ya no hay necesidad de Dios."




Referència: ECO, Umberto. El nombre de la rosa. 1980

dimarts, 19 de maig del 2009

Autonomia




"L'autonomia no és només prendre decisions
sinó també sostenir aquestes decisions"




Referència: GÓMEZ, Anna. En una classe de Sociologia de l'Educació. Maig del 2009.

diumenge, 17 de maig del 2009

Visual Dictionary Online

Avui he trobat aquesta pàgina web d'un Diccionari visual online. He estat navegant per la web i l'he trobat tant i tant interessant que m'he passat els darrers minuts enviant a tort i a dret l'adreça web a totes les persones que conec que els pugui ser d'allò més útil: mestres d'anglès (majoritàriament) Però clar, no podia oblidar-me del meu racó més estimat: el meu blog.

I és que el nom és Visual Dictionary Online i té una pila de imatges de tot tipus i categoria amb etiquetes i vocabulary de les parts, elements o segments de cada una de les imatges que apareixen. I tot en anglès!

Una maravella de l'Internet per a les escoles de primària i secundària dels països amb anglès com a llengua estrangera.

Visual Dictionary Online

A partir d'avui el podreu trobar a l'apartat "Documents"

PS. Visca el Barça! I ja en tenim dos!

dijous, 14 de maig del 2009

Maleïts sigueu!

VISCA EL BARÇA?!
SAURA DIMISSIÒ!

18 de març del 2009 - A cops de Porra


14 de maig del 2009 - Amb pilotes de goma
Càrrega a Canaletes - Copa del Rei

12 de juliol del 2009? - Properament a Catalunya...


Imatges: Manifestació anitglobalització a Gènova el Juliol del 2001

divendres, 1 de maig del 2009

Perquè serà...

Avui m'agradaria dedicar un espai a un dels gran programes del panorama actual televisiu. D'entre tota la merda i porqueria, pudenta i pedant, que apareix per la caixa tonta, hi ha alguns programes que resalten per la seva qualitat... i quina qualitat nano!

I d'entre aquests hi ha l'Alguna Pregunta Més, conegut més per APM. Un programa de zàping que ha trencat esquemes, que va més enllà de la simple recopilació d'imatges i pifies... és el toc original d'utilitzar altres imatges de televisió per comentar les noves pifies i situacions de la setmana. I clar... el repartori va augmentant. Qui no recorda les primeres èpoques de l'APM on utilitzaven la imatge d'aquella noia vestida de Sadomasoquista amb el fuet... Zas! I ara ja tenen les plantofades, els Xofs... i tota la saga de culers, que ajuden moltíssim.

Un gran programa amb cada vegada més novetats: Xofs, Sputnik, Per un Tub, La parabòlica, Desinformatiu, El defensor de l'espectador (100% culers).... i l'immillorable Pressing APM (els famosos contra les seves pífies). Clar que venint de persones com en Carles Capdevila, què et pots esperar... un programa immillorable i amb contingut.

Que segueixin així, perquè milloren la qualitat de vida dels catalans i catalanes (i dels espanyols que ens miren pel YouTube).



divendres, 24 d’abril del 2009

25 anys sense ell

Aquest any ha sortit un llibre biografic de Xesco Boix, a través de les entrevistes amb familiars, amics, coneguts, educadors, cantants... un íncreible llibre que us recomano que aconseguiu de seguida, perquè s'esgotarà... segur.

I remenant per internet he trobat aquest vídeo que conté una frase que m'ha impactat...

"Tant de bo pugui cantar amb els vostres fills d'aquí a 25 anys, us imagineu?!
Què serà de nosaltres d'aquí a 25 anys..."



Quina llàstima no haver pogut gaudir d'aquest gran home en directe. I pensar que m'he educat (entre d'altres) amb la seva música, amb els seus contes i les seves rondalles...

dijous, 23 d’abril del 2009

Feliç St.Jordi


Bé, a aquestes hores de la nit ja puc desitjar-vos un feliç i assolellat Sant Jordi. I de pas us vull convidar a llegir una cita de la meva darrera adquisició bibliogràfica, el meu autoregalat llibre de sant Jordi: Xesco Boix. Història de la nostra Història. M'he llegit unes quantes pagines mentre venia de Vic amb el tren de les 20.46 (he arribat a Vilafranca a les 23.40) i crec que és dels llibres que em llegiré una vegada i una altra... i a més té un CD inèdit d'en Xesco Boix!

Apa, feliç Sant Jordi a tothom.


"Aquests nens que vénen de fora, si els estimem, els farem nostres.
No pateixis, que ja parlaran català." [Xesco Boix]


Ref: PANYELLA, Lluís; HERNANDEZ, M-J. Xesco Boix, història de la nostra història. 2009

dimarts, 21 d’abril del 2009

Tu mateix




"Hom aprèn a viure no pas a base de sentir la vida dels altres sinó tot vivint la pròpia vida;
perquè les paraules són infinitament menys importants que els actes"



Referència: NEIL, Alexander Sutherland. Summerhill. Eumo: Vic, 1986.

dilluns, 20 d’abril del 2009

Hit caramellaire'09



El gran vídeo de dissabte a la nit!


Nota: Gràcies a aquesta "mare-del-cau" que ens va gravar. Mil petons!



No tinc Facebook

(pa-para-pa-paaaaa)

M’he posat els pantalons de pana,
Mocasins, i una americana
Barón Dandi d’aquella del meu avi
Diu que així festejava amb tot el barri.

Saps molt bé que no tinc cobertura,
I que el bus aquí mai no s’atura
La TDT encara no ens arriba
T’enviaré una carta cada dia.

NENA QUE JO NO TINC FACEBOOK
AIXÒ QUE TOTHOM TÉ ARA
NENA QUE JO NO TINC FACEBOOK
DIUEN QUE ÉS L’ÚLTIMA MODA.

“HAY QUE PONER INTERNÉ”
JA M’HO DEIA LA PADRINA
QUE ÉS LA MANERA MÉS FÀCIL
DE QUE ET PLOGUIN LES PUBILLES!

(pa-para-pa-paaaaa)

Vaig trobar-te aquell dissabte a la nit
En aquell bar tan atapeït
Vam xerrar i ballar ben arrambats
Mentre compartíem combinats.

Saps molt bé que vaig enamorar-me
Jo tenia esperança en això nostre.
Vaig quedar-me sense provar el postre
I ara no sé on collons trobar-te.

NENA QUE JO NO TINC FACEBOOK
VULL TASTAR AQUESTES MAMELLES
NENA QUE JO NO TINC FACEBOOK
PER AIXÒ CANTO CARAMELLES.

A LA MERDA L’”INTERNÉ”
QUEDEM AL BAR DE “LA ESQUINA”
CAFÈ, CIGARRO I CAGARRO
I DESPRÉS JA NO T’HO EXPLICO!

(pa-para-pa-paaaaa)


dimarts, 7 d’abril del 2009

Val la pena?



Ja tinc la resposta a les preguntes que em voltàven pel cap fa uns dies...


Sí, val la pena


dissabte, 4 d’abril del 2009

Se'ns pixen a sobre...


Fent una pausa per recuperar forces per seguir estudiant, llegint, redactant... estava pensant el perquè estic aquí, a aquestes hores de la nit, davant el maleït ordinador amb música pensativa i una pila de teories i metodologies que he d'estudiar i saber explicar en anglès.

I una de les possibles respostes m'ha vingut al cap. De tots és sabut que els estudiants tenim una setmaneta de vacances, cert?! Però sí ets d'aquests inquiets que t'agrada participar dels moviments de lleure educatius acabaràs fent una sortida algun d'aquests dies, i més llarga de l'habitual, amb la corresponent feina que hi ha darrera... i invertint part del teu temps lliure en això.

Amb tot no és excusa davant exàmens i feina... perquè és voluntari, i omple... i això et fa avançar feina, dormir poc, moure horaris, adaptar-te, sacrificar-te... però la qüestió que m'ha sobresaltat mentre llegia la metodologia del Silent way és... Val la pena? Compensa aquest esforç quan d'altres no el fan?

Al llarg de 5 anys he cregut fermament que sí. Potser ara m'ho plantejo perquè estic certament cansat. M'he llevat massa aviat per estudiar i avançar feina. I encara estic aquí! Sí, he pogut dormir al tren (o que bé!) i al llarg de la tarda no he fet res... d'estudi, és clar. A les 3.30 tenia classe i a les 16.45 pujava al tren per baixar a una Vilafranca que m'esperava per anar a comprar el menjar de la sortida i preparar el material... junt amb altres companys. Sopar, una mica més de feina i una Bridget Jones per riure una estona. I després... més feina.

Quan l'esforç que dediques a algunes coses no s'estableix de la mateixa manera des de totes les parts implicades és quan un es pregunta sí hauria d'enviar-los a pendre vent, o sí cal continuar i valorar (que ja ho tinc present) als pocs que sí s'esforcen i estan al peu del canó participant i servint-se de les activitats que apliquem segons el nostre criteri o de les seves pluges d'idees. Quan uns pocs creen un ambient que distorsiona al grup, quan uns pocs generen una sensació de desànim, quan uns pocs són responsables directes de la impossibilitat de fer activitats... arriba el punt en què desitges de tot cor que no apareguin, per així poder tenir una bona activitat amb la participació activa i sense distorsions dels que sí volen participar...

Però també frustra la sensació de la intravaloració de la tasca. Les hores que passem fent reunions, pensant com arreglar un caos, com motivar, com atraure, com regerenar un grup, com fer activitats atractives i que els engresqui... sembla que no tinguin cap mena de pes i importància en una feina com la nostra.

No fotem. La nostra feina és voluntaria i sense ànim de lucre, però no som altruïtes al 100%. Necessitem que l'esforç es recompensi amb un simple gràcies o una refotuda assistència. Un intenta fer-ho al millor possible, buscant complaure sense perdre els objectius inicials, fent feina, reunions, gastant diners i molt de temps... tot plegat per a res?!

Tornaré a la feina abans que m'atrapi la son.

dimecres, 25 de març del 2009

Nou Document!


Aquí teniu el recull d'idees de les Jornades d'Educació Emocional i Social que van tenir lloc els dies 6 i 7 de març a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic.

dimecres, 18 de març del 2009

Mercenaris


REPRESSIÓ POLICIAL A ESTUDIANTS

No és una manifestació d'extremismes, no hi ha pedres,
ni coctels molotov, no hi ha violència... NOMÉS HI HA LLIBRES!

1a càrrega policial a Pl. Universitat

Els estudiants es tornen a concentrar al Palau Robert...

2a càrrega policial al Palau Robert


A Grècia va començar així...

dimarts, 17 de març del 2009

Pares i fills




“Els infants se senten decepcionats al descobrir que els pares no són divins.
Així mateix, els pares se senten decepcionats perquè els fills no són angelets”




Ref: SALMURRI, F; Jornades Educació Emocional i Social. UVic,09

Pla Caufec

Em sento amb la obligació de fer difusió d'un correu electrònic que he rebut per part de coneguts implicats en el Pla Caufec.

Aquí uns vídeos i enllaços

I el correu electrònic Íntegre:
============================================================
Des del meu insubmís amagatall llegeixo sense perplexitat que el constructor baixllobregatí Paz Dorado reconeix que va defraudar diners públics i pacta tornar 1,2 milions d'euros per a esquivar l'ingrés a presó i que l'alcalde d'un poble de Màlaga guardava 160.000 euros sota el matalàs. I si entressin a casa meva i em trobessin els 100 i pico euros que no tinc sota el matalàs amb els que passo el mes? A sobre em robarien els 60 euros que dec a l'Estat per una multa per desobedència a l’autoritat que em vol portar a la presó durant 10 dies. L’origen d’això és una acció el maig de 2007 en la que vam desobeir a uns mossos d'esquadra que ens ordenaven a mi i als meus companys de la Plataforma Popular contra el pla Caufec que toquéssim de peus a terra i baixéssim del precari matalàs on vam viure tres dies a 50 metres d'alçada protestant per la cimentació de la muntanya d'Esplugues. Ens van condemnar amb les cada cop més famoses penes-multa per les quals si no pagues i no et poden embargar res, pots acabar a la presó. Saps que el cost d’un reclús a les presons caalanes li costa cada dia a la Generalitat 66 euros? Només el cost econòmic d’un dia allà dins els hauria de fer penedir-se de l’empresonament. I el cost polític? Això depèn de nosaltres. Algun dubte?

No va ser la primera denúncia que hem tingut per defensar Collserola ni la primera condemna, encara que hem sortit prou ben parats comparat amb els marrons en els que voluntàriament ens hem ficat. Vist el pati, tampoc crec que sigui la darrera. Recordo quan em volien empresonar 30 dies per no identificar-me davant d'un altre mosso i no oblido el judici al qual vaig anar perquè un sergent de la policia local -que el passat 12 d'octubre estava a l'acte de Montjuïc- ens denunciava per mullar-lo amb una pistola d'aigua durant una manifestació. Fa uns anys ens van absoldre de trencar-li el dit a un altre sergent de la policia autonòmica i només ens vam negar a identificar-nos. Sóc una de les 57 persones que han denunciat per accions a Esplugues contra el pla Caufec i ens han acusat de manifestació il·legal, danys, desordres públics, coaccions, desobediència, resistència, delictes contra la seguretat del trànsit, lesions i fins i tot de furt d’una boina a un mosso que estava agredint-nos i de danys a les garjoles per unes suposades pintades que vam fer un dia que a la comissaria ens vam trobar 30 detingudes. Això només a Esplugues i defensant Collserola, ja ni sumo els possibles anys de presó ni els diners que demanen les empreses destructores. En comptes de jutjar-nos ens haurien de premiar i indemnitzar per defensar la natura i criticar les corrupcions legalitzades que envolten el negoci del totxo. Això dels 10 dies no és res comparat amb el que ens pot caure a sobre. Algun comentari?

Avui la policia m'hauria d’estar buscant perquè esperaven fer-me pagar una multa de 60 euros o que acceptés un arrest voluntari a casa. Quan una funcionària del jutjat em va dir que havia d'entrar pel meu propi peu a la presó Model no volia riure al davant seu però pensava que si em volien allà dins s'ho havien de currar una mica i cridar a la Brigada Especialista. Hi ha molta gent que està pagant penes-multa o amb diners o a la presó i ja és hora que plantem cara a aquesta criminalització de la pobresa i la dissidència. Això que estic vivint no és una qüestió de diners, doncs si no tingués els 60 euros que m'exigeixen els demanaria a qualsevol de les persones que s’han ofert a pagar la multa perquè no volen que em robin ni un sol dia allà dins. No et preguntis per què no vull pagar la multa, pregunta't per què si no pots pagar una multa, vas a la presó. I no vull anar a la presó, però tampoc vull que destrossin la muntanya d'Esplugues ni ens robin els diners per mobilitzar-nos al carrer en manifestacions o accions de qualsevol tipus. No vull pagar la policia amb la que ens reprimeixen ni pagar el cost d’un dia d’un reclús a una presó. Com tampoc acceptem les denúncies que ens han posat per les accions en defensa de Collserola, qui decideix l'ingrés a presó són els jutjats i la policia. La nostra decisió és assumir les conseqüències dels nostres actes i, si cal, convertir l'ingrés a presó en una acció més de protesta per a visibilitzar un conflicte polític i expressar les nostres idees. No volem ser màrtirs ni de la desobediència a l’especulació salvatge ni de la insubmissió a les penes-multa. Però entenem que la presó és una manera de difondre conflictes prou importants i obrir debats que ja s’estan donant al carrer, a casa, als col·lectius... i es tracta d’una acció col·lectiva. Alguna pregunta?

No accepto el seu xantatge. Ja fa anys que treballem per a la comunitat i ens deixem els diners pel benestar del poble d'Esplugues. A sobre ens han de castigar per això? Si m'he de jugar la meva llibertat per a tornar a cridar que no podem destrossar la nostra natura ja que d'aquí a uns anys només ens quedarà ciment per omplir la panxa, doncs que no esperin que la gent al carrer calli i no mostri la seva indignació. Ja sabem que tenen una capacitat espectacular per a absorbir conflictes i trepitjar els nostres drets, però potser això canviarà el dia que deixem de tenir por. El dia que generem un greu conflicte al seu sistema repressiu saturant les presons o el dia que tothom tregui els diners dels bancs o deixi de pagar la hipoteca o el lloguer o passi d'anar a la feina, guanyarem. Si ho fem el mateix dia de manera coordinada o espontània, ningú ens podrà parar i allà començarà la nostra llibertat. Jo tinc molt clar que si haguéssim nascut a Colòmbia, Algèria o Palestina, ara no tindríem por ni d'un antiavalot ni a perdre la feina ni a deixar de pagar la hipoteca ni de passar uns dies a La Model. La por és necessària per a mantenir la disciplina de la societat i sempre que dubtis, pensa que la por és l'excusa per a no intentar-ho. Quant més ens deixem trepitjar avui, més ho faran demà. Alguna idea?

P.D. En una ocasió, un senador romà va proposar que els esclaus duguessin braçalets blancs perquè n'hi havia tants que ja no era possible distingir-los de la ciutadania. La seva idea va ser rebutjada pel senat, donat que "si els esclaus arribaven a saber l'elevat del seu nombre podrien acabar amb nosaltres". Diuen que més fort que l’amor a la llibertat és l’odi a qui te la treu.

P.D.2: Faci el temps que faci i encara que les autoritats ho vulguin impedir, ens veiem dimecres 18 de març a la concentració il·legal (esperem ser més de 20 persones) que té lloc a les 19h a l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat. Molt de soroll!
Biel Fuentes
========================================================

divendres, 13 de març del 2009

Ésser humà



"L'ésser humà perceb la vida en base a molèsties i acumulació de ràbia"

"El que ens afecta és el que pensem, i no el que ens diuen"

"Els entrebancs hi són sempre. Si no hi són, millor!"



Ref: SALMURRI, F. Jornades d'Ed. Emocional i Social. UVic: Facultat d'Educació, 2009

divendres, 6 de març del 2009

Properament...



Per qüestions que escapen a les meves mans no trobo moment per actualitzar el blog. Masses coses a fer i un temps limitat per fer-ho; concretament 24 hores al dia. Segurament entendreu que el poc temps que pugui tenir lliure se'n vagi directament a estudiar i a fer feina (i sí, també a descansar... a no fer res).

Tanmateix, volia comentar que ben aviat, tant bon punt ho acabi, penjaré dos nous documents que possiblement a algú de vosaltres li servirà o interessarà. Es tracta de una breu memòria i conclusions de l'ELT Convention: teaching the next generation (APAC) celebrada els dies 26, 27 i 28 de febrer a Barcelona; i de les Jornades d'educació emocional i social (UVic) celebrades els dies 6 i 7 de març a Vic.

Ambdòs documents seran un recull d'idees, novetats, recursos, materials i conclusions i valoració pròpia d'acord amb el tema que tracta cadascún dels dos temes.

Fins aleshores... segurament que no ens veiem el pèl per aquí.

dimecres, 11 de febrer del 2009

Mitjans de desinformació

Avui ha estat un dia tranquil, perquè de classes ben poques. Però una reflexió sí que he fet... els mitjans, desinformen.

Eren pels volts de les 8.50 quan caminava cap a l'escola, a seguir un dia més el meu període de pràctiques quan, passant per davant de la plaça de la Sardana, una olor a gas omplia l'aire. A prop meu caminava un dels nens que tinc a classe amb el seu pare i germaneta. A l'aturar-nos al semàfor, ja sentiem les sirenes; una fuita de gas. Els minuts següents els passava davant la porta del c/ Eugeni d'Ors amb dos altres mestres, especulant sobre el succeït i mirant de reull la multitud de canalla aglomerada davant la porta.

En un tres i no res, i amb unes paraules d'un mosso, tot aquest batibull s'encaminava cap a la plaça Sant Julià, darrere el cordo de seguretat de la policia. Mentre, uns segons més tard sortien per la porta els mestres matiners i els alumnes d'acollida. Tots, sense saber ben bé què passava (sí, ens ensumaven una fuita de gas, era evident per la olor).

Llavors arriba el moment de contactar amb les famílies dels alumnes aplegats al parc. Un parc que, de mica en mica, s'anava buidant fins a quedar només els mestres que, cap a les 11.00 i escaix, tornàvem a entrar a l'escola, ja sense perill de fuites de gas. I fins la una del migdia que tocava anar a casa a dinar.

Mentre dinava escoltava RadioVilafranca, i com anunciaven l'esdeveniment ócorregut. I llavors m'ha picat la curiositat i m'he posat a navegar pels principals canals informatius d'Internet. I m'he trobat aquestes noticies:

Sembla que aquests mitjans de comunicació enlloc d'informar, ens DESinformen. Carai carai, tot plegat té una pinta a Ctrl&paste que fa pudor a socarrim. Sí com a mínim fossin una mica més llestos i miréssin la noticia més correcte com els mitjans de comunicació locals (RTVV) doncs aniriem millor. Ara, també podem malpensar i prendre'ns-ho com que queda més morbós i heroic dir que els alumnes han estat confinats dins l'escola (uix, quin perill!).

Tot plegat, una bona experiència més a afegir a les memòries de pràctiques, jeje!

dijous, 15 de gener del 2009

Canviarem el món




"Sigues el canvi que vols veure en aquest món"




Referència: Mahatma Gandhi, 1869 - 1948

dimarts, 13 de gener del 2009

Practicum: 3r dia

Bé, ja portem 3 dies. 3 dies que han estat molt intensos i productius, però sobretot, sobretot ben divertits!, jeje. Durant aquests tres primers dies bàsicament hi ha hagut la mateixa seqüència a tots els cursos: "Who is this boy?" i també "What's your name?"... i jo, què havia de dir sinó "I'm Genís". Això de passar per tantes classes pensava que cansaria, però és ben divertit veure tants grups diferents (i de diferents edats, és clar!) I per això el meu horari no és d'assignatures sinó de cursos, de classes; ara puja escales fins a 3r, ara baixa fins a 1r, tomba cap a l'altra punta de l'escola fins a P4 i després puja fins a 6è. Genial, tu!

Sí, aquella sensació va marxar ràpidament, sobretot perquè la primera classe va ser amb 6è B i va anar de conya. Un grup tranquil, una mica xerraire, però molt agradable. D'aquí... la resta de cursos no em preocupaven, clar que no vull menys tenir a la resta de cursos eh?! És una qüestió d'edat i de coneixements adquirits. N'estic molt content, partint d'aquests primers dies, de totes les classes perquè són increiblement participatius i actius a classe i perquè veus moltes maneres de fer i de desfer (per part dels infants).

Una cosa que ajuda a millorar encara més les pràctiques?! Science in English!! Flipa nano. Això sí que mola! És com ficar una mica de xocolata sobre un flam amb nata: millora moltíssim l'element en sí mateix. Tot plegat, el poder fer anglès des de P4 fins a 6è, passant per P5, 1r, 2n i 3r, el poder participar de les Science de 6è, el grup de mestres i el tracte de les especialistes, crec que faran d'aquestes pràctiques... un record permanent en la memòria del meu jo interior.

Com a curiositat dir que els contes de 1r, 2n i 3r me'ls sé quasi de pe a pa, perquè això de les repeticions perquè ho entenguin i fer-ho, alhora, per duplicat (A i B) provoca una estranya sensació mnemotècnica curiosa. Contes, moltes cançons i parlar, parlar i parlar! I tot en anglès, és clar.

Com mola ser profe!


dijous, 8 de gener del 2009

Alea jacta est

Ja està, una vegada més, i per tercera vegada, sóc davant l'ordinador escrivint el que serà el missatge d'inici de les pràctiques... les terceres, les últimes, les definitives. Ja no hi ha temps per tirar enrere perquè demà, quan soni el despertador, ja serà el dia D, l'alfa, l'inici, el començament... el primer dia de pràctiques (i he de reconeixer que tinc el culet ben apretat).

Com en tota nova experiència no és ben bé por sinó expectatives i intriga, suspens i nervis el que corre per les meves venes, un neguit que va creixent, a poc a poc, fent-se gran i ocupant espai dins el meu cos, fins al punt de les 8.47h quan el primer xoc alleugeri aquesta tibantor; la sala de mestres. Just uns minuts més tard serà quan desapareixerà el nus a l'estòmac tant bon punt entri per la primera de les aules, fent el segon gran pas del dia. I de mica en mica, aquest neguit, aquesta por, aquests nervis... deixaran pas a l'alegria i la joia oculta rere aquestes expectatives davant un element nou.

I és que les coses noves fan por, respecte i sempre ens ho pensem... però el pas cap endavant resideix en conèixer noves realitat, nous jocs, noves persones, noves cultures... per enriquir-nos i millorar en tots els àmbits de la nostra persona, del nostre jo. La intriga ens fa dubtar, però mai hem de permetre que ens governi.

Estava pensant que potser tindré la suficient motivació per escriure les experiències o els sentiments d'aquestes pràctiques... a mode de diari (subtilment censurat) d'expedició. Bé, és un propòsit i per això començo avui però no vol pas dir que ho acabi fent perquè qui sap què passarà durant els propers dos mesos? Ara només em queda la tranquilitat del que queda del dia d'avui, gaudint del silenci, de la calma que precedeix la tempesta (de demà, jeje).

Com dirien els romans: alea jacta est